El emprendimiento digital y tecnológico es el principal motor de creación de valor en la economía en las últimas décadas, y aunque en muchos ámbitos tanto los organismos públicos como privados son conscientes2 de la relevancia de este sector para el futuro, todavía no se le da el impulso que es necesario.

L’emprenedoria digital i tecnològic és el principal motor de creació de valor en l’economia en les últimes dècades, i tot i que en molts àmbits tant els organismes públics com privats són conscients de la rellevància d’aquest sector per al futur, encara no se li dóna el impuls que cal.

El ejemplo más visible de esta realidad es el crecimiento de las grandes empresas tecnológicas, que está sobrepasando a las empresas tradicionales en cada uno de los sectores del tejido empresarial, pero también podemos verlo a un nivel más general en la fortaleza de las economías más tecnológicas como la americana.
Miremos donde miremos, el valor de la innovación tecnológica es una realidad, y mucha de la innovación tecnológica viene del emprendimiento digital. Es por este hecho que tanto el sector público como privado deben realizar un esfuerzo aún mayor al actual para impulsar el emprendimiento digital, que, a día de hoy es escaso si se compara con el aporte de valor futuro que tiene para la economía.

L’exemple més visible d’aquesta realitat és el creixement de les grans empreses tecnològiques, que està sobrepassant a les empreses tradicionals en cada un dels sectors de el teixit empresarial, però també podem veure-ho a un nivell més general en la fortalesa de les economies més tecnològiques com l’americana.
Mirem on mirem, el valor de la innovació tecnològica és una realitat, i molta de la innovació tecnològica ve de l’emprenedoria digital. És per aquest fet que tant el sector públic com privat han de fer un esforç encara més gran a l’actual per impulsar l’emprenedoria digital, que, a dia d’avui és escàs si es compara amb l’aportació de valor futur que té per a l’economia.

Un emprendimiento, el digital que, si pensamos en creación de valor absoluto, debe promover el aprovechamiento de todo el talento y para ello, la participación equilibrada de
mujeres y hombres, ya que una mayor participación de las mujeres, como se verá en este estudio, incrementaría considerablemente el potencial de creación.
El foco pues sobre el emprendimiento digital femenino encuentra su justificación por dos vertientes. En primer lugar, ya hemos podido ver que se trata de un sector con alto potencial
de crecimiento y de impacto sobre la economía, tanto por su capacidad transformadora como su potencial de creación de empleo. En segundo lugar, se trata de un sector tradicionalmente más dominado por hombres, por lo que conviene ahondar en la comprensión de las causas de esta disparidad.

Un emprenedoria, el digital que, si pensem en creació de valor absolut, ha de promoure l’aprofitament de tot el talent i per a això, la participació equilibrada de
dones i homes, ja que una major participació de les dones, com es veurà en aquest estudi, incrementaria considerablement el potencial de creació.
El focus doncs sobre l’emprenedoria digital femení troba la seva justificació per dos vessants. En primer lloc, ja hem pogut veure que es tracta d’un sector amb alt potencial
de creixement i d’impacte sobre l’economia, tant per la seva capacitat transformadora com el seu potencial de creació d’ocupació. En segon lloc, es tracta d’un sector tradicionalment més dominat per homes, de manera que convé aprofundir en la comprensió de les causes d’aquesta disparitat.

 

DESCARGAR EL ESTUDIO COMPLETO GRATUITAMENTE / DESCARREGAR L’ESTUDI COMPLET GRATUÏTAMENT:: El_emprendimiento_digital_femenino_Situacion_y_prospeccion

FUENTE: INSTITUTO DE LAS MUJERES

La tasa de paro juvenil ha crecido en el segundo trimestre en Baleares hasta el 43,44 por ciento, principalmente por el incremento entre las mujeres.

De este modo, mientras que entre los hombres menores de 25 años la tasa de paro ha descendido nueve puntos (de 45,30 a 34,50 por ciento) entre las mujeres se ha experimentado un aumento 25 puntos, hasta el 54,30 por ciento.

En términos generales, el número de jóvenes en paro menores de 25 años subió en 46.300 personas en el segundo trimestre, lo que supone un 8,4% más que en el primer trimestre de este año, situándose la cifra total de jóvenes en situación de desempleo en 597.200 al finalizar junio.

La tasa de paro juvenil se situó así en el 38,38% a cierre del segundo trimestre, tasa poco más de una décima inferior a la del primer trimestre de 2021 (39,53%). En el segundo trimestre de 2020, la tasa de empleo juvenil era del 39,6%.

Por su parte, el número de activos menores de 25 años aumentó en 162.400 personas entre abril y junio (casi un 12% más), según datos extraídos de la Encuesta de Población Activa (EPA) que elabora el Instituto Nacional de Estadística (INE).

De los 3,54 millones de parados contabilizados en España al finalizar el segundo trimestre del año, el 16,9% son jóvenes menores de 25 años y el 47,4% son parados de larga duración (más de un año en el desempleo).

El número de parados de larga duración aumentó en 240.000 personas en el segundo trimestre, un 16,7% más respecto al trimestre anterior, hasta situarse en 1.679.900 personas. En el último año, los parados de larga duración se han incrementado en casi 662.300 personas, 65% más.

 

La taxa d’atur juvenil ha crescut en el segon trimestre a Balears fins al 43,44 per cent, principalment per l’increment entre les dones.

D’aquesta manera, mentre que entre els homes menors de 25 anys la taxa d’atur ha baixat nou punts (de 45,30-34,50 per cent) entre les dones s’ha experimentat un augment 25 punts, fins al 54,30 per cent.

En termes generals, el nombre de joves en atur menors de 25 anys va pujar en 46.300 persones en el segon trimestre, fet que suposa un 8,4% més que en el primer trimestre d’aquest any, situant-se la xifra total de joves en situació de atur en 597.200 a l’acabar juny.

La taxa d’atur juvenil es va situar així en el 38,38% al tancament del segon trimestre, taxa poc més d’una dècima inferior a la del primer trimestre del 2021 (39,53%). En el segon trimestre del 2020, la taxa d’ocupació juvenil era de l’39,6%.

Per la seva banda, el nombre d’actius menors de 25 anys va augmentar en 162.400 persones entre abril i juny (gairebé un 12% més), segons dades extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) .

Dels 3.540.000 d’aturats comptabilitzats a Espanya a l’acabar el segon trimestre del l’any, el 16,9% són joves menors de 25 anys i el 47,4% són aturats de llarga durada (més d’un any en la desocupació) .

El nombre d’aturats de llarga durada va augmentar en 240.000 persones en el segon trimestre, un 16,7% més respecte a l’trimestre anterior, fins situar-se en 1.679.900 persones. En l’últim any, els aturats de llarga durada s’han incrementat en gairebé 662.300 persones, el 65% més.

 

FUENTE: FIBWI4 DIARIO

De acuerdo a la metodología de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) y a las definiciones de la oficina estadística de la Unión Europea (Eurostat) se consideran parados/as a todas las personas de 16 o más años que reúnan simultáneamente las siguientes condiciones:

– Sin trabajo, es decir, que no hayan tenido un empleo por cuenta ajena ni por cuenta propia durante la semana de referencia.
– En busca de trabajo, es decir, que hayan tomado medidas concretas para buscar un trabajo por cuenta ajena o hayan hecho gestiones para establecerse por su cuenta durante el mes precedente.
– Disponibles para trabajar, en condiciones de comenzar a hacerlo en un plazo de dos semanas a partir del domingo de la semana de referencia.

También se consideran parados/as las personas de 16 o más años que durante la semana de referencia han estado sin trabajo, disponibles para trabajar y que no buscan empleo porque ya han encontrado uno al que se incorporarán dentro de los tres meses posteriores a la semana de referencia.

Se incluyen las tasas de paro de la población joven (menores 25 años), de la población de 25 y más años, y de la población de 55 y más años. La población joven (menores 25 años) que no está empleada y no participa en educación y formación según sexo forma parte de los Indicadores de Desarrollo Sostenible en el Objetivo.

Trabajo digno y crecimiento económico.

Nivel (0-2): preescolar, primaria y secundaria 1ª etapa.
Nivel (3-4): secundaria 2ª etapa, postsecundaria no superior.
Nivel (5-6): primer y segundo ciclo de educación superior.
Nivel (0-2): preescolar, primaria y secundaria de 1ª etapa

Para la información recogida a partir del 1 de enero de 2014 se establece la obligatoriedad de utilizar la Clasificación Nacional de Educación CNED-2014.

Mujeres y hombres en España 2020

Nivel (3-4): secundaria 2ª etapa y postsecundaria no superior
Nivel (5-8): primer y segundo ciclo de educación superior y doctorado

La Agenda 2030, ha puesto en marcha una serie de metas con el objetivo de aumentar considerablemente el número de jóvenes y adultos que tienen las competencias necesarias, en particular técnicas y profesionales, para acceder al empleo, el trabajo decente y el emprendimiento. De esta forma, se pretende lograr el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todas las mujeres y los hombres, a la vez que se protegen los derechos laborales y se promueve un entorno de trabajo seguro y sin riesgos para todos los trabajadores/as.

Definiciones

Tasa específica de paro para una edad determinada. La tasa específica de paro para un intervalo de edad determinado es el cociente entre los parados de edades comprendidas entre los extremos del intervalo y los activos de dicho intervalo de edad. Se consideran medias anuales.

Brecha de género en las tasas de paro: Es la diferencia en puntos porcentuales entre la tasa de paro de las mujeres y la de los hombres.

Tasa de paro por sexo para un nivel de educación determinado: Es la relación entre las personas desempleadas en cada nivel de educación y sexo y los activos de dicho nivel de educación y sexo. Se consideran medias anuales.

Comentarios 

Tasa de paro según grupos de edad
Sin considerar grupos de edad, en España en el periodo 2015-2020 la tasa de paro de los hombres (de 16 y más años) ha disminuido en 6,9 puntos y la de las mujeres (de 16 y más años) en 6,1 puntos. Por grupos de edad, el mayor descenso de las tasas de paro se ha producido en la población de 16 a 24 años, tanto en hombres como en mujeres. En este periodo la tasa de paro de los hombres ha disminuido 11,6 puntos y la de las mujeres 8,3 puntos.

La tasa de paro en España en el año 2020 de los hombres menores de 25 años (37,1) es la más alta de todos los países de la UE-27 y superior al doble de la media de UE-27 (16,9).

Mujeres y hombres en España 2020
La tasa de paro de las mujeres menores de 25 años en España, en el año 2020 (39,7) ocupa el lugar más alto y más del doble de la media de UE-27 (16,7).

En la población de 25 y más años la tasa de paro en los hombres en España en el periodo 2015-2020 ha disminuido en 6,5 puntos y 5,8 puntos para las mujeres.

Las tasas de paro de hombres y mujeres de 25 y más años en España en el año 2020, aunque más bajas que las tasas de paro de la población joven, también duplican los valores de las medias de UE-27 para hombres y mujeres en el mismo año.

La brecha de género (mujeres-hombres) entre mujeres y hombres de 15 y más años en España, ha aumentado en este mismo periodo, pasando de 2,8 puntos en el año 2015 a 3,5 puntos en el año 2020.

En la UE-27, el valor de la brecha de género entre mujeres y hombres de 15 y más años en el año 2015 era de 0,3 puntos y en el año 2020 era de 0,5 puntos.

Tasa de paro según niveles de educación

En el año 2020 en España el porcentaje más alto de hombres y mujeres desempleados en relación a la población (de 15 a 74 años) corresponde al nivel educativo (0-2), es decir, a preescolar, primaria y secundaria 1ª etapa, con un 26,4% de mujeres y un 18,7% de hombres.

En el nivel educativo (3-4) que corresponde a secundaria 2ª etapa, postsecundaria no superior, los valores son de un 19,2% en las mujeres y un 14,1% en los hombres. Los valores más bajos de las tasas de paro, tanto en hombres como en mujeres, corresponden al nivel (5-8) de primer y segundo ciclo de educación superior y doctorado, con un 11,4% de mujeres y un 8,9% de hombres.

En la UE-27 en el año 2020 las tasas de paro son significativamente más bajas que en España, tanto en hombres como en mujeres.

FUENTE:

 

Taxes d’atur segons grups d’edat i nivells d’educació. Bretxa de gènere

 

D’acord a la metodologia de l’Organització Internacional de Treball (OIT) i a les definicions de l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat) es consideren aturats / des a totes les persones de 16 o més anys que reuneixin simultàniament les següents condicions:

– Sense feina, és a dir, que no hagin tingut una ocupació per compte d’altri ni per compte propi durant la setmana de referència.
– A la recerca de treball, és a dir, que hagin pres mesures concretes per buscar un treball per compte d’altri o hagin fet gestions per establir-se pel seu compte durant el mes precedent.
– Disponibles per a treballar, en condicions de començar a fer-ho en un termini de dues setmanes a partir de diumenge de la setmana de referència.

També es consideren aturats / es les persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han estat sense treball, disponibles per treballar i que no busquen feina perquè ja han trobat un a què s’incorporaran dins dels tres mesos posteriors a la setmana de referència.

S’inclouen les taxes d’atur de la població jove (menors 25 anys), de la població de 25 i més anys, i de la població de 55 i més anys. La població jove (menors 25 anys) que no està emprada i no participa en educació i formació segons sexe forma part dels Indicadors de Desenvolupament Sostenible a l’Objectiu.

Treball digne i creixement econòmic.

Nivell (0-2): pre-escolar, primària i secundària 1a etapa.
Nivell (3-4): secundària 2a etapa, postsecundària no superior.
Nivell (5-6): primer i segon cicle d’educació superior.
Nivell (0-2): pre-escolar, primària i secundària d’1a etapa

Treball digne i creixement econòmic.

Nivell (0-2): pre-escolar, primària i secundària 1a etapa.
Nivell (3-4): secundària 2a etapa, postsecundària no superior.
Nivell (5-6): primer i segon cicle d’educació superior.
Nivell (0-2): pre-escolar, primària i secundària d’1a etapa

Per a la informació recollida a partir de l’1 de gener de 2014 s’estableix l’obligatorietat d’utilitzar la Classificació Nacional d’Educació CNED-2014.

Dones i homes a Espanya 2020

Nivell (3-4): secundària 2a etapa i postsecundària no superior
Nivell (5-8): primer i segon cicle d’educació superior i doctorat

L’Agenda 2030, ha posat en marxa una sèrie de metes amb l’objectiu d’augmentar considerablement el nombre de joves i adults que tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, per accedir a l’ocupació, el treball decent i l’emprenedoria. D’aquesta manera, es pretén aconseguir l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a totes les dones i els homes, alhora que es protegeixen els drets laborals i es promou un entorn de treball segur i sense riscos per a tots els treballadors / es .

Definicions

Taxa específica d’atur per a una edat determinada. La taxa específica d’atur per a un interval d’edat determinat és el quocient entre els aturats d’edats compreses entre els extrems de l’interval i els actius de l’interval d’edat. Es consideren mitjanes anuals.

Bretxa de gènere en les taxes d’atur: És la diferència en punts percentuals entre la taxa d’atur de les dones i la dels homes.

Taxa d’atur per sexe per a un nivell d’educació determinat: És la relació entre les persones desocupades en cada nivell d’educació i sexe i els actius de l’esmentat nivell d’educació i sexe. Es consideren mitjanes anuals.

comentaris

Taxa d’atur segons grups d’edat

Sense tenir en compte grups d’edat, a Espanya en el període 2015-2020 la taxa d’atur dels homes (de 16 i més anys) ha disminuït en 6,9 punts i la de les dones (de 16 i més anys) a 6, 1 punt. Per grups d’edat, el major descens de les taxes d’atur s’ha produït en la població de 16 a 24 anys, tant en homes com en dones. En aquest període la taxa d’atur dels homes ha disminuït 11,6 punts i la de les dones 8,3 punts.

La taxa d’atur a Espanya l’any 2020 dels homes menors de 25 anys (37,1) és la més alta de tots els països de la UE-27 i superior a el doble de la mitjana de UE-27 (16,9 ).

Dones i homes a Espanya 2020
La taxa d’atur de les dones menors de 25 anys a Espanya, l’any 2020 (39,7) ocupa el lloc més alt i més del doble de la mitjana de UE-27 (16,7).

A la població de 25 i més anys la taxa d’atur en els homes a Espanya en el període 2015-2020 ha disminuït en 6,5 punts i 5,8 punts per a les dones.

Les taxes d’atur d’homes i dones de 25 i més anys a Espanya l’any 2020, encara que més baixes que les taxes d’atur de la població jove, també dupliquen els valors de les mitjanes de UE-27 per a homes i dones en el mateix any.

La bretxa de gènere (dones-homes) entre dones i homes de 15 i més anys a Espanya, ha augmentat en aquest mateix període, passant de 2,8 punts en el any 2015 3,5 punts en l’any 2020.

A la UE-27, el valor de la bretxa de gènere entre dones i homes de 15 i més anys en l’any 2015 era de 0,3 punts i en l’any 2020 era de 0,5 punts.

Taxa d’atur segons nivells d’educació

L’any 2020 a Espanya el percentatge més alt d’homes i dones aturats en relació a la població (de 15 a 74 anys) correspon a el nivell educatiu (0-2), és a dir, a preescolar, primària i secundària 1a etapa, amb un 26,4% de dones i un 18,7% d’homes.

En el nivell educatiu (3-4) que correspon a secundària 2a etapa, postsecundària no superior, els valors són d’un 19,2% en les dones i un 14,1% en els homes. Els valors més baixos de les taxes d’atur, tant en homes com en dones, corresponen a l’nivell (5-8) de primer i segon cicle d’educació superior i doctorat, amb un 11,4% de dones i un 8,9% d’homes.

A la UE-27 l’any 2020 les taxes d’atur són significativament més baixes que a Espanya, tant en homes com en dones.