Las personas participantes examinarán casos por países y cómo incluir a las personas con discapacidad en los sistemas de protección social.

Los días 16 y 17 de marzo de 2022 tendrá lugar una conferencia virtual mundial sobre cómo incluir a las personas con discapacidad en los sistemas de protección social.

La conferencia Discapacidad – Protección Social – Inclusión, Diálogo para el Cambio  abordará una amplia gama de temas, incluyendo las prácticas de los países, cómo combinar diferentes prestaciones y servicios para garantizar la seguridad de los ingresos, la cobertura de los costos adicionales relacionados con la discapacidad y el acceso a la atención médica y otros servicios necesarios para las personas con discapacidad.

Las sesiones también abordarán las necesidades cambiantes de las personas con discapacidad a lo largo del ciclo vital, los datos sobre discapacidad, los mecanismos de determinación y evaluación de la discapacidad y la financiación de la protección social de las personas con discapacidad.

Las personas con discapacidad se enfrentan a mayores gastos y están más expuestas a la pobreza debido a las barreras de acceso al empleo, la educación, la atención sanitaria y los servicios de apoyo. La protección social es fundamental para apoyar su inclusión social y económica, tal como se refleja en la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, los Objetivos de Desarrollo Sostenible, la Agenda de Acción de Addis Abeba y, a nivel regional, en iniciativas como la aplicación de la estrategia de Incheon  por parte de la Comisión Económica y Social para Asia y el Pacífico (CESPAP) de las Naciones Unidas, y el informe de la Comisión Económica y Social para Asia Occidental (CESPAO) de las Naciones Unidas. Sin embargo, en la mayoría de los países la mayoría de las personas con discapacidad no tienen una protección social efectiva.

La conferencia está organizada por la Organización Internacional del Trabajo junto con UNICEF y una amplia coalición de socios, entre los que se encuentran el Banco Mundial, la Asociación de las Naciones Unidas para los Derechos de las Personas con Discapacidad (UNPRPD), el Banco Asiático de Desarrollo (BAD), la Comisión Económica y Social para Asia y el Pacífico (ESCAP), la Asociación Internacional de Desarrollo (AID), la Oficina de Desarrollo y de la Commonwealth del Reino Unido (FCDO), la Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), el Departamento de Asuntos Exteriores y Comercio de Australia (DFAT), el Fondo Conjunto de las Naciones Unidas para los ODS y el programa de la UE sobre Protección Social y Gestión de las Finanzas Públicas. Marcará el final del programa financiado por el UNPRPD, Hacia una protección social inclusiva para promover los derechos de las personas con discapacidad .

Habrá interpretación en árabe, francés, lengua de signos internacional, ruso y español, así como servicios de subtitulado.

La conferencia tiene lugar de 14:00 a 17:00 y está abierta al público. Registrarse en línea .

Las grabaciones de las sesiones estarán disponibles después del evento en la página web de la conferencia .

FUENTE: OIT – Organización Internacional del Trabajo

Conferència virtual mundial sobre protecció social i persones amb discapacitat

Les persones participants examinaran casos per països i com incloure les persones amb discapacitat als sistemes de protecció social.

Els dies 16 i 17 de març del 2022 tindrà lloc una conferència virtual mundial sobre com incloure les persones amb discapacitat en els sistemes de protecció social.

La conferència Discapacitat – Protecció Social – Inclusió, Diàleg per al Canvi  abordarà una àmplia gamma de temes, incloent les pràctiques dels països, com combinar diferents prestacions i serveis per garantir la seguretat dels ingressos, la cobertura dels costos addicionals relacionats amb la discapacitat i laccés a latenció mèdica i altres serveis necessaris per a les persones amb discapacitat.

Les sessions també abordaran les necessitats canviants de les persones amb discapacitat al llarg del cicle vital, les dades sobre discapacitat, els mecanismes de determinació i avaluació de la discapacitat i el finançament de la protecció social de les persones amb discapacitat.

Les persones amb discapacitat s’enfronten a més despeses i estan més exposades a la pobresa a causa de les barreres d’accés a l’ocupació, l’educació, l’atenció sanitària i els serveis de suport. La protecció social és fonamental per donar suport a la seva inclusió social i econòmica, tal com reflecteix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba i, a nivell regional, en iniciatives com l’aplicació de l’estratègia d’Incheon  per part de la Comissió Econòmica i Social per a l’Àsia i el Pacífic (CESPAP) de les Nacions Unides, i l’informe de la Comissió Econòmica i Social per a l’Àsia Occidental (CESPAO) de les Nacions Unides. No obstant això, a la majoria dels països la majoria de les persones amb discapacitat no tenen una protecció social efectiva.

La conferència està organitzada per l’Organització Internacional del Treball juntament amb UNICEF i una àmplia coalició de socis, entre els quals hi ha el Banc Mundial, l’Associació de les Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat (UNPRPD), el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD), la Comissió Econòmica i Social per a Àsia i el Pacífic (ESCAP), l’Associació Internacional de Desenvolupament (AID), l’Oficina de Desenvolupament i de la Commonwealth del Regne Unit (FCDO), la Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), el Departament d’Afers Exteriors i Comerç d’Austràlia (DFAT), el Fons Conjunt de les Nacions Unides per als ODS i el programa de la UE sobre protecció social i gestió de les finances públiques. Marcarà el final del programa finançat per l’UNPRPD, cap a una protecció social inclusiva per promoure els drets de les persones amb discapacitat.

Hi haurà interpretació en àrab, francès, llengua de signes internacional, rus i espanyol, així com serveis de subtitulat.

La conferència té lloc de 14:00 a 17:00 i és oberta al públic. Registrar-se en línia .

Els enregistraments de les sessions estaran disponibles després de l’esdeveniment a la pàgina web de la conferència.

Alertamos del desigual reparto del tiempo de trabajo remunerado y los cuidados entre hombres y mujeres este 8M, Día Internacional de la Mujer

Este 8M, celebramos el Día Internacional de la Mujer poniendo el foco en un problema que, aunque no es nuevo, ha cobrado especial relevancia en el contexto de la pandemia por covid-19: el desigual reparto del tiempo de trabajo remunerado y los cuidados entre hombres y mujeres.

Muchas familias tienen problemas para conciliar su vida laboral y personal en España, pero el peso de estas responsabilidades familiares recae, sobre todo, en las mujeres. Este desigual reparto del tiempo, del que vienen alertando varias instituciones nacionales e internacionales, trae como consecuencia una importante brecha de género a nivel laboral y económico. Una brecha que, por otro lado, se ha visto agravada por los efectos de la pandemia, que han acentuado notablemente las desigualdades.

Más desempleo y temporalidad entre las mujeres

En 2022, las mujeres padecen una mayor tasa de desempleo y una mayor temporalidad en sus trabajos que los hombres. Son mayoría entre las personas que reciben salarios mínimos, y son las que, en mayor medida, trabajan a tiempo parcial, recurren a las reducciones de jornada y excedencias, o cambian de empleo para cuidar de otras personas. No solo hay más mujeres trabajando sin ser remuneradas, sino que, entre las personas trabajadoras, las mujeres asumen la mayor parte de las tareas del hogar. El lema podría ser el mismo que hace 20 años: “queremos empleo, que trabajo nos sobra”.

Durante el último trimestre de 2021, el paro femenino era de 15,04 %, frente al 11,79 % del masculino. El 22,1 % de las mujeres que trabajaban lo hacían a tiempo parcial, una cifra significativamente mayor al 6,2 % de los hombres. Esto supone que, del total de las personas trabajadoras a tiempo parcial, un 75 % son mujeres. Adicionalmente, los sectores económicos relacionados con el cuidado, altamente feminizados, son normalmente los más precarios y de menor reconocimiento social, a pesar de ser esenciales.

Para acabar con la desigualdad es necesario un cambio cultural

Cuando las mujeres se ausentan del trabajo, renuncian a parte de su carrera profesional, pierden poder adquisitivo e independencia, y dejan de acceder a puestos de responsabilidad. Todo ello supone dejar de participar en la vida pública de la misma forma en la que lo hacen los hombres. Las decisiones que se toman en empresas o instituciones afectan a toda la sociedad, y esa es una razón de peso para que mujeres y hombres encuentren en ellas una igual representación a todos los niveles.

Las políticas de igualdad que se han aprobado hasta ahora han facilitado la conciliación, pero no han evitado que se sigan reproduciendo los roles tradicionales de género. Han facilitado la conciliación, sí, pero la conciliación de las mujeres. Durante los últimos meses, además, hemos podido comprobar cómo las medidas de conciliación implementadas durante la pandemia han sido un absoluto fracaso, como el Plan MECUIDA, insuficiente.

La solución al problema de la desigualdad pasa necesariamente por un cambio cultural que lleve a la corresponsabilidad, a la implicación de toda la sociedad, especialmente de los hombres, así como al reconocimiento de los diversos modelos de familia. Es por ello que reivindicamos que, aunque el día es de todas y cada una de las mujeres, la lucha es de todas y todos.

Los cambios culturales auténticos no son rápidos, llevan trabajo y esfuerzo. No dejemos esto también solo en manos de las mujeres.

MANIFIESTO 8M. EL DÍA ES MÍO, LA LUCHA ES NUESTRA

FUENTE: EL PAÍS

La pandemia del COVID-19 ha subrayado y ahondado en las diferencias que hay entre hombres y mujeres en todo el mundo. En Europa, las instituciones ya han presentado su plan para reducirlas entre 2020 y 2025.

La presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, en el plenario del Parlamento Europeo. | EFE

La pandèmia del COVID-19 ha subratllat i aprofundit en les diferències que hi ha entre homes i dones a tot el món. A Europa, les institucions ja han presentat el seu pla per reduir-les entre el 2020 i el 2025.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al plenari del Parlament Europeu. | EFE

La igualtat entre homes i dones s’ha convertit en un dels grans reptes del segle XXI. L’objectiu sembla llunyà i, si bé s’havien produït passos en la bona direcció, la pandèmia del COVID-19 ho ha posat tot de cap per avall.

El punt de sortida a Europa no era bo. Les institucions comunitàries s’han posat fil a l’agulla per posar-hi remei i ara els fons Next Generation EU, destinats a pal·liar les conseqüències del coronavirus, busquen remeiar també les diferències de gènere.

De partida, la bretxa salarial -la diferència entre el que cobren les dones i els homes- a l’Unió Europea, amb dades del 2018, és del 15,3%, d’acord amb Eurostat. Això és el que les dones ingressen menys que els homes, amb diferències acusades entre alguns països. A Luxemburg, per exemple, la diferència és tot just de 1,4%, però a Estonia l’esquerda s’eixampla fins al 21,8%.

La Comissió ha dissenyat una Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 que busca aturar, entre altres coses, que les dones guanyen un 16% menys de mitjana per hora que els homes i on la taxa d’activitat de les dones llença que només el 67% treballa, davant del 78% dels homes.

Segons la vicepresidenta de la Comissió d’Igualtat del Parlament Europeu, l’eurodiputada espanyola Maria Eugenia Rodríguez Palop, una de les vies per retallar la bretxa salarial serà la transparència en el que cobren homes i dones.

“El primer objectiu i més important és assolir la igualtat retributiva. Ara es posarà en marxa la directiva de transparència salarial per obligar les empreses a publicar els salaris dels seus treballadors, justament per poder mesurar bé la bretxa salarial”, ha apuntat a laSexta.

Precisament, Espanya ha estat un dels països més capdavanters en tenir un instrument dissenyat i que ja ha entrat en vigor per publicar les quantitats que homes i dones guanyen a les empreses.

Emprenedoria ecològica: la solució d’Europa per aturar la desigualtat entre homes i dones |

Perquè la bretxa salarial no és només un problema de present, sinó també de futur, ja que engrandeix les diferències a l’hora de retirar-se. És la coneguda bretxa de pensions, que a Europa arriba de mitjana al 30,1%.

Així mateix, hi ha una clara diferència en la càrrega de les tasques de cures i de la llar: el 75% recauen en les dones. És per això que es busca fomentar la conciliació, instant a un repartiment equilibrat de permisos -com a baixes de paternitat- i també més flexibilitat en les fórmules de treball.

“La igualtat retributiva és millorar la vida de les dones treballadores i la de les dones quan són grans”, insisteix Rodríguez Palop.

L’emprenedoria femenina, sosté la representant europea, és “essencial” i funciona a l’hora de reduir els desequilibris econòmics. Tot i això, les dones van molt per darrere dels homes quant a l’emprenedoria.

Segons dades d’Eurostat, només el 7% de les dones són autònomes sense empleats a l’Unió Europea, davant del 9% de mitjana dels homes.

Entre altres iniciatives, l’Estratègia també busca garantir una representació més gran de les dones en consells d’administració i llocs de poder. Actualment, només el 7,5% de les dones presideixen els màxims òrgans d’una companyia i amb prou feines el 7,7% són altes executives.

Però això implica també fomentar la representatives de les dones als llocs polítics. Tant a l’hora de votar com a l’hora de presentar-se com a candidates. Un exemple és el Parlament Europeu, on les dones han passat de representar només el 15% dels membres, al 40,4% actualment.

Països com Espanya, on la Llei electoral requereix una quota del 40-60 per a ambdós sexes a les llistes que presenten els partits, es troben per sobre de la mitjana, amb un 47% d’eurodiputades en la seva delegació al Parlament.

La igualtat, però, encara queda pendent i llunyana. Encara el 44% dels europeus creuen que la comesa més important d’una dona és tenir cura de casa seva i la seva família i el 43% sosté que la comesa més important d’un home és guanyar diners.

D’altra banda, una altra de les potes busca aturar d’arrel la violència específica que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Segons dades de la Comissió Europea, el 33% de les dones han patit violència física o sexual; el 22%, violència de gènere per les parelles; i el 55%, assetjament sexual.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució a principis d’any en què urgia els països a incloure en els seus plans de recuperació mesures específiques per resoldre les diferències de gènere, que s’han engrandit a causa de la pandèmia.