La pandemia del COVID-19 ha subrayado y ahondado en las diferencias que hay entre hombres y mujeres en todo el mundo. En Europa, las instituciones ya han presentado su plan para reducirlas entre 2020 y 2025.

La presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, en el plenario del Parlamento Europeo. | EFE

La pandèmia del COVID-19 ha subratllat i aprofundit en les diferències que hi ha entre homes i dones a tot el món. A Europa, les institucions ja han presentat el seu pla per reduir-les entre el 2020 i el 2025.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al plenari del Parlament Europeu. | EFE

La igualtat entre homes i dones s’ha convertit en un dels grans reptes del segle XXI. L’objectiu sembla llunyà i, si bé s’havien produït passos en la bona direcció, la pandèmia del COVID-19 ho ha posat tot de cap per avall.

El punt de sortida a Europa no era bo. Les institucions comunitàries s’han posat fil a l’agulla per posar-hi remei i ara els fons Next Generation EU, destinats a pal·liar les conseqüències del coronavirus, busquen remeiar també les diferències de gènere.

De partida, la bretxa salarial -la diferència entre el que cobren les dones i els homes- a l’Unió Europea, amb dades del 2018, és del 15,3%, d’acord amb Eurostat. Això és el que les dones ingressen menys que els homes, amb diferències acusades entre alguns països. A Luxemburg, per exemple, la diferència és tot just de 1,4%, però a Estonia l’esquerda s’eixampla fins al 21,8%.

La Comissió ha dissenyat una Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 que busca aturar, entre altres coses, que les dones guanyen un 16% menys de mitjana per hora que els homes i on la taxa d’activitat de les dones llença que només el 67% treballa, davant del 78% dels homes.

Segons la vicepresidenta de la Comissió d’Igualtat del Parlament Europeu, l’eurodiputada espanyola Maria Eugenia Rodríguez Palop, una de les vies per retallar la bretxa salarial serà la transparència en el que cobren homes i dones.

“El primer objectiu i més important és assolir la igualtat retributiva. Ara es posarà en marxa la directiva de transparència salarial per obligar les empreses a publicar els salaris dels seus treballadors, justament per poder mesurar bé la bretxa salarial”, ha apuntat a laSexta.

Precisament, Espanya ha estat un dels països més capdavanters en tenir un instrument dissenyat i que ja ha entrat en vigor per publicar les quantitats que homes i dones guanyen a les empreses.

Emprenedoria ecològica: la solució d’Europa per aturar la desigualtat entre homes i dones |

Perquè la bretxa salarial no és només un problema de present, sinó també de futur, ja que engrandeix les diferències a l’hora de retirar-se. És la coneguda bretxa de pensions, que a Europa arriba de mitjana al 30,1%.

Així mateix, hi ha una clara diferència en la càrrega de les tasques de cures i de la llar: el 75% recauen en les dones. És per això que es busca fomentar la conciliació, instant a un repartiment equilibrat de permisos -com a baixes de paternitat- i també més flexibilitat en les fórmules de treball.

“La igualtat retributiva és millorar la vida de les dones treballadores i la de les dones quan són grans”, insisteix Rodríguez Palop.

L’emprenedoria femenina, sosté la representant europea, és “essencial” i funciona a l’hora de reduir els desequilibris econòmics. Tot i això, les dones van molt per darrere dels homes quant a l’emprenedoria.

Segons dades d’Eurostat, només el 7% de les dones són autònomes sense empleats a l’Unió Europea, davant del 9% de mitjana dels homes.

Entre altres iniciatives, l’Estratègia també busca garantir una representació més gran de les dones en consells d’administració i llocs de poder. Actualment, només el 7,5% de les dones presideixen els màxims òrgans d’una companyia i amb prou feines el 7,7% són altes executives.

Però això implica també fomentar la representatives de les dones als llocs polítics. Tant a l’hora de votar com a l’hora de presentar-se com a candidates. Un exemple és el Parlament Europeu, on les dones han passat de representar només el 15% dels membres, al 40,4% actualment.

Països com Espanya, on la Llei electoral requereix una quota del 40-60 per a ambdós sexes a les llistes que presenten els partits, es troben per sobre de la mitjana, amb un 47% d’eurodiputades en la seva delegació al Parlament.

La igualtat, però, encara queda pendent i llunyana. Encara el 44% dels europeus creuen que la comesa més important d’una dona és tenir cura de casa seva i la seva família i el 43% sosté que la comesa més important d’un home és guanyar diners.

D’altra banda, una altra de les potes busca aturar d’arrel la violència específica que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Segons dades de la Comissió Europea, el 33% de les dones han patit violència física o sexual; el 22%, violència de gènere per les parelles; i el 55%, assetjament sexual.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució a principis d’any en què urgia els països a incloure en els seus plans de recuperació mesures específiques per resoldre les diferències de gènere, que s’han engrandit a causa de la pandèmia.