Ser mujer en Europa: peor pagada, más desempleada y ‘menos’ emprendedora
La presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, en el plenario del Parlamento Europeo. | EFE
La igualdad entre hombres y mujeres se ha convertido en uno de los grandes retos del siglo XXI. El objetivo parece lejano y, si bien se habían producido pasos en la buena dirección, la pandemia del COVID-19 lo ha puesto todo patas arriba.
El punto de salida en Europa no era bueno. Las instituciones comunitarias se han puesto manos a la obra para remediarlo y ahora los fondos Next Generation EU, destinados a paliar las consecuencias del coronavirus, buscan remediar también las diferencias de género.
De partida, la brecha salarial -la diferencia entre lo que cobran las mujeres y los hombres- en la Unión Europea, con datos de 2018, es del 15,3%, de acuerdo con Eurostat. Esto es lo que las mujeres ingresan menos que los hombres, con acusadas diferencias entre algunos países. En Luxemburgo, por ejemplo, la diferencia es apenas de 1,4%, pero en Estonia la grieta se ensancha hasta el 21,8%.
La Comisión ha diseñado una Estrategia Europea para la Igualdad de Género 2020-2025 que busca atajar, entre otras cosas, que las mujeres ganan un 16% menos de media por hora que los hombres y donde la tasa de actividad de las mujeres arroja que solo el 67% de ellas trabaja, frente al 78% de los hombres.
Según la vicepresidenta de la Comisión de Igualdad del Parlamento Europeo, la eurodiputada española María Eugenia Rodríguez Palop, una de las vías para recortar la brecha salarial será la transparencia en lo que cobran hombres y mujeres.
“El primer objetivo y más importante es conseguir la igualdad retributiva. Ahora va a ponerse en marcha la directiva de transparencia salarial para obligar a las empresas a publicar los salarios de sus trabajadores, justamente para poder medir bien la brecha salarial”, ha apuntado a laSexta.
Precisamente, España ha sido uno de los países más punteros al tener un instrumento diseñado y que ya ha entrado en vigor para publicar las cantidades que hombres y mujeres ganan en las empresas.
Porque la brecha salarial no es solo un problema de presente, sino también a futuro, ya que agranda las diferencias a la hora de retirarse. Es la conocida brecha de pensiones, que en Europa alcanza de media el 30,1%.
Asimismo, hay una clara diferencia en la carga de las tareas de cuidados y del hogar: el 75% de los mismos recaen en las mujeres. Es por esto que se busca fomentar la conciliación, instando a un reparto equilibrado de permisos -como bajas de paternidad- y también mayor flexibilidad en las fórmulas de trabajo.
“La igualdad retributiva es mejorar la vida de las mujeres trabajadoras y la de las mujeres cuando son mayores”, insiste Rodríguez Palop.
El emprendimiento femenino, sostiene la representante europea, es “esencial” y funciona a la hora de reducir los desequilibrios económicos. Sin embargo, las mujeres van muy por detrás de los hombres en cuanto al emprendimiento.
Según datos de Eurostat, apenas el 7% de las mujeres son autónomas sin empleados en la Unión Europea, frente al 9% de media de los hombres.
Entre otras iniciativas, la Estrategia también busca garantizar una mayor representación de las mujeres en consejos de administración y puestos de poder. En la actualidad, solo el 7,5% de las mujeres presiden los máximos órganos de una compañía y apenas el 7,7% son altas ejecutivas.
Pero esto implica también fomentar la representativas de las mujeres en los puestos políticos. Tanto a la hora de votar como a la hora de presentarse como candidatas. Un ejemplo es el Parlamento Europeo, donde las mujeres han pasado de representar apenas el 15% de los miembros, al 40,4% en la actualidad.
Países como España, donde la Ley electoral requiere una cuota del 40-60 para ambos sexos en las listas que presentan los partidos, se encuentran por encima de la media, con un 47% de eurodiputadas en su delegación en el Parlamento.
La igualdad, sin embargo, queda todavía pendiente y lejana. Todavía el 44% de los europeos creen que el cometido más importante de una mujer es cuidar de su hogar y su familia y el 43% sostiene que el cometido más importante de un hombre es ganar dinero.
Por otro lado, otra de las patas busca atajar de raíz la violencia específica que sufren las mujeres por el mero hecho de serlo. Según datos de la Comisión Europea, el 33% de las mujeres ha sufrido violencia física o sexual; el 22%, violencia de género por sus parejas; y el 55%, acoso sexual.
El Parlamento Europeo aprobó una resolución a principios de año en la que urgía a los países a incluir en sus planes de recuperación medidas específicas para atajar las diferencias de género, que se han agrandado a causa de la pandemia.
FUENTE: LA SEXTA
Ser dona a Europa: pitjor pagada, més aturada i ‘menys’ emprenedora
La pandèmia del COVID-19 ha subratllat i aprofundit en les diferències que hi ha entre homes i dones a tot el món. A Europa, les institucions ja han presentat el seu pla per reduir-les entre el 2020 i el 2025.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al plenari del Parlament Europeu. | EFE
La igualtat entre homes i dones s’ha convertit en un dels grans reptes del segle XXI. L’objectiu sembla llunyà i, si bé s’havien produït passos en la bona direcció, la pandèmia del COVID-19 ho ha posat tot de cap per avall.
El punt de sortida a Europa no era bo. Les institucions comunitàries s’han posat fil a l’agulla per posar-hi remei i ara els fons Next Generation EU, destinats a pal·liar les conseqüències del coronavirus, busquen remeiar també les diferències de gènere.
De partida, la bretxa salarial -la diferència entre el que cobren les dones i els homes- a l’Unió Europea, amb dades del 2018, és del 15,3%, d’acord amb Eurostat. Això és el que les dones ingressen menys que els homes, amb diferències acusades entre alguns països. A Luxemburg, per exemple, la diferència és tot just de 1,4%, però a Estonia l’esquerda s’eixampla fins al 21,8%.
La Comissió ha dissenyat una Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 que busca aturar, entre altres coses, que les dones guanyen un 16% menys de mitjana per hora que els homes i on la taxa d’activitat de les dones llença que només el 67% treballa, davant del 78% dels homes.
Segons la vicepresidenta de la Comissió d’Igualtat del Parlament Europeu, l’eurodiputada espanyola Maria Eugenia Rodríguez Palop, una de les vies per retallar la bretxa salarial serà la transparència en el que cobren homes i dones.
“El primer objectiu i més important és assolir la igualtat retributiva. Ara es posarà en marxa la directiva de transparència salarial per obligar les empreses a publicar els salaris dels seus treballadors, justament per poder mesurar bé la bretxa salarial”, ha apuntat a laSexta.
Precisament, Espanya ha estat un dels països més capdavanters en tenir un instrument dissenyat i que ja ha entrat en vigor per publicar les quantitats que homes i dones guanyen a les empreses.
Emprenedoria ecològica: la solució d’Europa per aturar la desigualtat entre homes i dones |
Perquè la bretxa salarial no és només un problema de present, sinó també de futur, ja que engrandeix les diferències a l’hora de retirar-se. És la coneguda bretxa de pensions, que a Europa arriba de mitjana al 30,1%.
Així mateix, hi ha una clara diferència en la càrrega de les tasques de cures i de la llar: el 75% recauen en les dones. És per això que es busca fomentar la conciliació, instant a un repartiment equilibrat de permisos -com a baixes de paternitat- i també més flexibilitat en les fórmules de treball.
“La igualtat retributiva és millorar la vida de les dones treballadores i la de les dones quan són grans”, insisteix Rodríguez Palop.
L’emprenedoria femenina, sosté la representant europea, és “essencial” i funciona a l’hora de reduir els desequilibris econòmics. Tot i això, les dones van molt per darrere dels homes quant a l’emprenedoria.
Segons dades d’Eurostat, només el 7% de les dones són autònomes sense empleats a l’Unió Europea, davant del 9% de mitjana dels homes.
Entre altres iniciatives, l’Estratègia també busca garantir una representació més gran de les dones en consells d’administració i llocs de poder. Actualment, només el 7,5% de les dones presideixen els màxims òrgans d’una companyia i amb prou feines el 7,7% són altes executives.
Però això implica també fomentar la representatives de les dones als llocs polítics. Tant a l’hora de votar com a l’hora de presentar-se com a candidates. Un exemple és el Parlament Europeu, on les dones han passat de representar només el 15% dels membres, al 40,4% actualment.
Països com Espanya, on la Llei electoral requereix una quota del 40-60 per a ambdós sexes a les llistes que presenten els partits, es troben per sobre de la mitjana, amb un 47% d’eurodiputades en la seva delegació al Parlament.
La igualtat, però, encara queda pendent i llunyana. Encara el 44% dels europeus creuen que la comesa més important d’una dona és tenir cura de casa seva i la seva família i el 43% sosté que la comesa més important d’un home és guanyar diners.
D’altra banda, una altra de les potes busca aturar d’arrel la violència específica que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Segons dades de la Comissió Europea, el 33% de les dones han patit violència física o sexual; el 22%, violència de gènere per les parelles; i el 55%, assetjament sexual.
El Parlament Europeu va aprovar una resolució a principis d’any en què urgia els països a incloure en els seus plans de recuperació mesures específiques per resoldre les diferències de gènere, que s’han engrandit a causa de la pandèmia.
Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir!